dissabte, 27 de novembre de 2010

Una il·lusió que s'encomana


Tac, tac, tac. Hi ha pocs sorolls tan seductors com el d’una pilota de bàsquet botant. Té ritme, intensitat i fins i tot sona bé, tres característiques que haurien d’aparèixer en qualsevol secció d’esports d’un mitjà de comunicació. Tac, tac, tac. El so s’encomana, convida a moure les cames i a ser actius, a prendre la iniciativa sense esperar veure què fan els altres. Tac, tac, tac. S’ha de ser constant i tenir mètode per mecanitzar l’acció, una virtut que et permet aixecar la vista per comprovar què passa al teu voltant. I explicar-ho. Tac, tac, tac.

Pocs dies abans del bateig de l’ARA, molta gent intenta imaginar-se com serà aquest projecte multiplataforma. Als que tenim la sort de viure el procés des de dins, tothom ens ho pregunta amb curiositat. Poques iniciatives, comunicatives o d’altres àmbits, han estat capaces d’engrescar últimament tanta gent bona i de generar tanta expectativa. Deu ser veritat que la il·lusió s’encomana, perquè al número 119 del carrer Diputació n’hi ha molta, però fora, encara n’hi ha més.

Tac, tac, tac. El tacte rugós de la pilota és addictiu i ens incita a repetir l’experiència com més aviat millor. Un necessita tornar-hi una vegada i una altra. Sempre. Tac, tac, tac. Sona a mig camí entre el batec d’un cor i els timbals de festa, un ambient ideal per crear coses interessants. I riure. Tac, tac, tac. Els tous dels dits transmeten sensacions que, sense saber com, ens fan sentir millor. Ens canvien l’estat d’ànim. Ha deixat de ploure. Tac, tac, tac.

Consulta aquí l'article en el seu context original.

1 comentari:

Mikel Rius ha dit...

Hola,

Felicitats pel tractament que esteu fent el bàsquet. Sempre voldríem que fos major, que fugís de tòpics... però esteu donant bones passes en aquest sentit.

Endavant!!